Expressem el nostre absolut rebuig a l’acomiadament del company i treballador d’autobusos de TMB, Andreu de Cabo.
Un lluitador sindicalista que ha estat al costat de les lluites amb els seus companys de la secció de telecomunicacions i els conductors/es d’autobusos.
Un lluitador acomiadat per no dubtar també en denunciar als caps responsables de corrupteles en el seu departament, raons per les que TMB ha aprofitat la finalització del temps de garanties del dret com a delegat sindical per la CGT per acomiadar-lo.
Aquesta és una pràctica empresarial molt utilitzada pels patrons en els actuals temps. Aquest és un atac més als treballadors/es, com les lleis que permeten enviar a milions de treballadors/es al carrer amb la retallades dels actuals governs que suposen la pèrdua dels drets socials, laborals i polítics, pels treballadors/es i sector populars.
L’acomiadament del company Andreu de Cabo és un exemple de moltes altres situacions de companys/es acomiadats/des i/o represaliats per lluitar contra els patrons pels drets dels treballadors/es.
L’acomiadament de l’Andreu és càstig a la solidaritat, és un càstig exemplar a la lluita pels drets laborals però també per posar en evidència la corrupció i l’assetjament sexual dins de una empresa pública ja famosa pel nombre de directius i els sous que s’empassen en un context de reducció del servei de transport públic, pujada de tarifes i retallades a la plantilla.
Per això: totes i tots plegats hem de dir i lluitar:
-No als acomiadaments i no al acomiadament d’Andreu de Cabo.
-Exigim la readmissió a Autobusos de TMB d’Andreu de Cabo.
Com ell, continuem lluitant:
-Contra les retallades socials, laborals i polítiques.
-Contra la repressió sindical
SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!
Carta del company Andreu de Cabo:
Sóc Andreu de Cabo. Des de fa més de nou anys treballo al Taller de Telecomunicacions d’Autobusos de TMB. Som un col·lectiu molt petit dins de l’empresa. En els primers anys vaig participar moltes vegades en els Grups de Treball dins de l’empresa amb els quals vam guanyar diversos premis amb els meus companys, per tot això es tenia molt ben considerat al Taller de Telecomunicacions i els seus treballadors dins de l’empresa. Després van canviar a la prefectura de la secció col·locant com a responsable a un Enginyer de Ferrocarril Metropolità (Metro). Des de llavors les coses van canviar; la nova prefectura en aquests últims anys s’ha aïllat dels treballadors de la secció, no ha mantingut mai un diàleg amb nosaltres els treballadors i no ha mostrat interès que el Taller de Telecomunicacions hagués seguit sent ben considerat dins de l’empresa.
Fa tres anys a la secció de Telecomunicacions quan desmuntem el sistema SAE2 els treballadors separem la ferralla que aniria a les escombraries de tot el ferro i l’alumini, ho vam vendre i per tot aquest material ens van donar més d’1.600€. Aquests diners l’hi lliurem al responsable de la secció, l’enginyer de Metro, i com va anar passant el temps i el responsable no deia res jo vaig exigir a l’empresa que mostrés el comprovant d’ingrés d’aquests diners en el compte de l’empresa. Mai l’empresa em va mostrar aquest comprovant i al final la Direcció de l’empresa em va confirmar que aquests diners de la ferralla se’ls va quedar a la seva butxaca l’enginyer de Metro i que la Direcció no pensava reclamar-ho. Després vaig denunciar amb proves que la prefectura de Telecomunicacions ha estat durant molt temps realitzant compres personals per al seu ús fora de l’empresa. Els responsables de Telecomunicacions han estat comprant parts d’ordinadors com a discs durs, fonts d’alimentació, etc que no estaven destinades a ser usades en l’àmbit de l’empresa. Primerament la prefectura de Telecomunicacions no pot adquirir, ni pretendre reparar equips informàtics ja que per política de seguretat interna a la xarxa informàtica corporativa de l’empresa els únics autoritzats és el departament de suport telemàtic (CST). A més, per les característiques i dimensions dels components adquirits ha quedat demostrat que aquests materials no tenien la finalitat de ser usats en l’àmbit laboral de l’empresa, clarament van ser comprats amb la finalitat de ser usats als domicilis particulars dels responsables de Telecomunicacions, però amb diners de l’empresa. Dos mesos després que jo denunciés aquest robatori per part de la prefectura de Telecomunicacions la Direcció respon que es va tractar d’un “error” en les comandes i per totes aquestes compres fraudulentes cap membre de la prefectura va ser expedientat. Es van adonar del “error” dos mesos després de rebuts els materials i després de la meva denúncia. Amb la que està caient i la Direcció mira cap a un altre costat en aquest cas de robatori.
Si a un passatger al Bus se li sol·licita el tiquet i aquest no el té validat no es permet que el passatger respongui: “m’he oblidat de picar, vaig ara i marco el passatge”. No se li deixa fer això, en aquest mateix moment se li posa una multa com diu la campanya contra el frau de TMB “Qui la fa, la paga”. Doncs en aquest cas ha tornat ha quedar demostrat que a la Direcció de TMB no s’aplica aquest eslògan.
També he denunciat que un treballador va assetjar sexualment a una treballadora dins de les dependències de l’empresa. D’aquest fet és plenament coneixedor la prefectura de Telecomunicacions i la responsable de Recursos Humans de l’empresa; en aquest cas l’empresa no ha obert cap expedient contra el treballador que va assetjar sexualment a la companya ni s’han pres mesures perquè aquests fets no es tornin a reproduir.
Davant tots aquests fets jo li vaig sol·licitar a la Direcció de l’empresa, ja que no pensava fer res contra la ineptitud de la prefectura de Telecomunicacions de saber conduir un grup de treballadors, ni d’administrar diners públics, que em traslladessin de lloc de treball. Així és que em vaig desplaçar del meu lloc de treball a la cotxera Pablo Díez a la cotxera d’Horta. Allí vaig estar aquests últims mesos reparant equips del Bus Turístic i per descomptat que no va haver-hi cap problema laboral ja que allí em trobava treballant jo sol en el meu lloc de treball. Però la veritable intenció de la Direcció de l’empresa no era solucionar cap problemàtica laboral ni que jo deixés d’observar i denunciar com els responsables de Telecomunicacions seguien robant diners; la veritable intenció va ser que passés el temps i es complís un any des de l’última vegada que vaig utilitzar hores sindicals per a tasques del sindicat CGT. Passat aquest temps l’empresa s’assegura que davant el meu acomiadament jo no estigui sota la protecció sindical i pugui sol·licitar l’acomiadament nul en un judici. La Direcció de l’empresa ha arribat a denegar al sindicat hores sindicals per a mi amb l’única finalitat que es complís aquest any sense que jo utilitzés les hores sindicals.
Com a delegat sindical del col·lectiu de tècnics vaig presentar diverses reclamacions de col·lectius petits, denúncia per incompliments en les condicions de treball i de salut laboral. He ajudat en la defensa de molts treballadors, com en el cas del company conductor d’autobús al que van assetjar i van sancionar dos comandaments per portar la seva bicicleta plegada dins del vehicle, he lluitat per que els conductors d’aquesta empresa poguessin gaudir de dos dies de descans setmanals, sempre he estat col·laborant amb la megafonia, creant els blogs i pàgines web informatives, ràdio, etc.
Entrevista a Andreu de Cabo, publicada al mensual Catalunya de la CGT:
Andreu de Cabo és uruguaià i militant del sindicat de transports de la CGT. Els directius de TMB el van acusar del sabotatge a un autobús simplement per ser delegat sindical. Pràctiques nazis a l’empresa pública. I quan ha deixat de ser delegat sindical l’han fet fora. Venjança de la patronal perquè l’Andreu ha denunciat un directiu per robar material informàtic i als altres d’encobrir-lo, de pràctiques corruptes i de tracte discriminatori a una treballadora assetjada per un maltractador del TMB. Venjança i represàlies contra les lluites dels treballadors de TMB, contra l’Andreu i contra el sindicat, la CGT. L’Andreu els ha denunciat amb proves i ells callen. Estem en un país governat per lladregots, amb mentalitat servil, i els que denuncien els robatoris dels que manen, se’l fa fora amb impunitat total.
Avui és l’Andreu, demà pot ser qualsevol de nosaltres. L’hem de recolzar i hem de parar els peus a les injustícies i abusos dels que manen. De tot això, la lluita de classes, d’Uruguai parlem amb l’Andreu.
Visiteu la Web https://andreureadmissio.wordpress.com/, de la plataforma de solidaritat amb Andreu De Cabo on podeu informar-vos i expressar el suport a la lluita de l’Andreu, sigui individualment, sigui de forma col·lectiva.
Explica’m l’origen d’Andreu en el teu correu electrònic: andreuleon@Jo vaig néixer fa 37 anys a l’Uruguai i els meus avis van demanar que hem poessin noms catalans. Com no li van poder posar al meu pare un nom català ja que va néixer a Argentina i allà només es permetien noms castellans, llavors a l’Uruguai —que és un país laic—, van demanar que posessin als nets noms catalans. I van triar Andreu, en el meu cas, perquè el meu avi venia de l’esquerra comunista i la meva àvia de la CNT. La meva àvia havia estat secretària d’Andreu Nin. I quan el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) era perseguit es reunien clandestinament a la casa de la meva àvia al Guinardó. Va ser allà, a la casa dels meus avis al Guinardó, on es va fundar el POUM.Ostres! Un gran honor, un important partit revolucionari
I vam trobar la casa fas dos anys, perquè el meu avi quan va tornar no se’n recordava bé. I era perquè pujant al Guinardó per la Font d’en Fargas, arribes al carrer Montserrat de Casanovas i pels dos costats comença la numeració 1,2, 3, 4. Es repetien les enumeracions pels dos costats. Després hi va haver un canvi de numeració i sempre ens van indicar pel costat dret. Però l’única foto que tinc de la meva àvia al Guinardó, vam veure que per la inclinació del carrer, havia de ser a l’esquerra. I així vam trobar la casa. I allà fa dos anys vam posar una placa commemorativa «En aquest indret és va fundar el POUM». I com era en època electoral, l’alcalde Hereu ens va dir una setmana abans que vindria a la inauguració. Jo em vaig presentar amb la samarreta de «la vaga dels dos dies» dels conductors. L’alcalde molt polític va riure, però em va donar la mà…
És a dir, provens de família de lluitadors.
Sí, ens ve de família (rialles).
Quan vas venir a Barcelona?
Vaig venir a Barcelona al 2000 o 2001. Als autobusos vaig entrar a treballar el 2003. Del 2005 al 2009 vaig ser delegat sindical. La CGT feia temps que no es presentava al col·legi de tècnics administratius, perquè no aconseguia reunir candidats suficients.
En què treballaves?
El 2003 vaig entrar i segueixo estant al departament de telecomunicacions.
En què consistia?
Sóc tècnic de segon nivell. Tota l’electrònica embarcada, no la que controla el motor, sinó la de la ràdio, els anuncis electrònics com els que indiquen «propera parada», i tota l’electrònica que se li afegeix al bus. Quan falla, es desmunta a les cotxeres i ens l’envien. Jo al laboratori arreglo les ràdios, les pantalles i l’electrònica dels ordinadors que informen l’usuari.
Com vas arribar a delegat sindical?
CGT em va oferir presentar-m’hi, ho vaig fer i vaig sortir elegit delegat. A les següents eleccions, vam considerar que com que els càrrecs sindicals no són perpetus, ni personals, ni per tota la vida, calia fer un canvi. Va venir una companya que es volia presentar i es va presentar en primer lloc. En aquesta ocasió no vam aconseguir cap delegat sindical. Tanmateix jo vaig continuar amb les tasques sindicals.
Quines tasques?
De suport a la lluita dels conductors. Encara que jo no sóc conductor, sempre els he estat recolzant en les seves reivindicacions i en especial per exigir els dos dies de descans setmanal. He estat col·laborant des dels programes de la ràdio. La part tècnica de la ràdio, si subsisteix fins a dia d’avui, és perquè sempre he estat donant un cop de mà. En els actes m’he ocupat de la megafonia i he portat els materials per a les assemblees de treballadors. He repartit fulles informatives en les portes de les cotxeres. Segueixo mantenint la web de la ràdio i també la web del programa de la meva secció sindical. Només he demanat hores per a activitats puntuals.
Durant la vaga pels dos dies de descans quina va ser la teva participació?
Com jo no podia fer vaga perquè no estava assignada al meu col·lectiu (només podien fer vaga els conductors), jo començava treballar a les set del matí, doncs a les quatre de la matinada —molts dies— me n’anava a la porta de les cotxeres, abans d’entrar al meu torn i estava amb els conductors. No podia fer vaga, però tot i així un dia l’empresa va acusar-me de trencar un autobús i em van sancionar amb sis mesos sense sou i sense feina.
Sis mesos per trencar un autobús. Com va anar?
Sí, sis mesos per trencar el vidre de l’autobús. El que va passar és que sortien els serveis mínims lents. Doncs l’empresa no facilitava les llistes, no volia facilitar la informació. Doncs sortien els serveis mínims lentament perquè se’ls preguntava un a un. En aquest moment l’empresa es va posar nerviosa i va decidir enviar la policia perquè carregués i apartés la gent de la porta de la cotxera. En aquest moment vaig dir als mossos d’esquadra: «Un moment, jo sóc delegat sindical i estic fent la meva feina. A mi no em trauràs perquè estic fent la meva feina sindical “. Els mossos carreguen i ens arraconen. En aquest moment que estàvem envoltats per les forces de xoc dels mossos, torna un autobús amb un vidre trencat. Uns dies després rebo una notificació que diu que un mosso d’esquadra li pregunta a un directiu —que precisament em coneix a mi per les reunions de treball— «d’aquest grup qui és aquest home». I el directiu li va donar el meu nom. Ni a mi, ni a ningú no el van detenir a la porta de la cotxera. No hi va haver cap identificació i només perquè un directiu que em coneix amb anterioritat i que sap que jo era delegat, m’esmenta i m’imputen sis mesos sense sou i dos anys de presó. No vaig haver d’ingressar a presó però actualment segueix la denúncia penal ja que no l’han arxivat.
I les sancions les van fer efectives?
Només un mes i mig. Els treballadors de TMB vam guanyar la vaga dels dos dies i van quedar sense efectivitat les sancions als treballadors relacionades amb la vaga.
Quines denúncies has fet a la feina?
En telecomunicacions som deu treballadors i sis directius! Això perquè et facis una idea. Quan es va desmuntar el seguiment per GPS dels autobusos, l’empresa va enviar uns treballadors a vendre la ferralla, sigui el ferro o l’alumini, i aquests diners els va recaptar un directiu de telecomunicacions, més de 1.600 euros, i jo com era delegat, vaig voler saber el destí d’aquests diners. Després de diverses gestions amb l’empresa, vaig exigir que mostrés el comprovant de d’ingrés dels diners a l’empresa. Primer em deien que a mi no m’han de donar explicacions, però després van reconèixer que els diners estaven en un sobre al despatx del directiu, un enginyer de metro, i que no ho tornarà a l’empresa. També detecto que els directius de telecomunicacions es compren coses personals amb diners de l’empresa, és a dir de tots els barcelonins. Compren discs durs, fonts d’alimentació i equipament informàtic que clarament no és per a l’empresa, perquè, per les dimensions físiques, les coses que es demanen no entren en els ordinadors de l’empresa. Eren per les torres de la casa de cada un. Per exemple, les fonts d’alimentació de 500 watts no eren per als ordinadors de l’empresa. Eren per a la casa d’un. Vaig preguntar ingènuament com ho faran, ja que aquestes fonts no entren. Em van respondre que ja em contestarien. Al cap de dos mesos de fer la denúncia de la compra fraudolenta, em contesten que van equivocar-se i que ho tornarien. És a dir, es donen compte de l’error dos mesos després de la denúncia, una vegada rebuts, oberts, utilitzats.
I què els va passar als directius per aquestes compres fraudulentes?
Res no hi ha ni un directiu sancionat per això. No passa res. La paradoxa és que s’acarnissen amb l’usuari del transport quan no paga 1 euro, però callen i miren a un altre costat quan un directiu es roba més de 1.600 euros. Ni tan sols li exigeixen que els torni.
Què més has denunciat?
Vaig denunciar un cas d’assetjament sexual. Un treballador es dedicava a filmar amb càmera oculta la roba interior i parts íntimes d’una treballadora en horari laboral. La cap de recursos humans i els directius reconeixen que aquest treballador no ha estat sancionat per aquests fets, ni ho pensen fer. A l’assetjador no li van fer res, i a la víctima la van apartar a una altra secció.
I davant tots aquests abusos i robatoris i aquesta impunitat; què es pot fer?
Vaig demanar una reunió amb la direcció d’empresa i els vaig dir «si no fan res contra el director, que és un lladre i ja ho he demostrat, em busqueu una altra ubicació ja que jo no vull veure’l cada dia.”. I em van traslladar de la cotxera Pablo Díaz a la cotxera d’Horta amb la intenció de reparar només l’electrònica dels Bus Turístic de Barcelona. En principi estava bé. Però bé, del que s’ha dit als fets… Semblava que l’empresa tenia la intenció de millorar, però va ser tot un parany. Em van donar un local que era un dipòsit brut. No hi havia condicions de salut laboral, ni d’higiene per treballar. No hi havia ni llum, ni eines. No hi havia res. No obstant això jo seguia a la feina perquè no podia quedar-me desocupat. Però la intenció de l’empresa no va ser solucionar el problema al traslladar-me a mi, sinó prolongar la meva relació laboral, esperar dos mesos per tal que vencés el període de garanties sindicals, que és d’un any. I el més greu d’això són els darrers fets que m’imputen: «que els pego, els insulto i que falto al meu cap». Aquests últims fets van ser al mes d’abril dins del període de garantia. I l’empresa m’obre l’expedient al juny pels fets d’abril.
Es van apressar de manera indecent, la qual cosa és bo per la teva defensa. Quines altres coses tens al teu favor?
El testimoni i solidaritat dels treballadors sobre el meu treball sindical i professional. També al juny, abans que em ratifiquessin que estava acomiadat, el sindicat em va tornar a posar hores sindicals, i l’empresa es va negar que jo fos delegat, argumentant que el sindicat sabia que jo en un futur estaria acomiadat. I això està signat en la resposta a la CGT.
Una raó improcedent, inventada, molt poc creïble, que resta credibilitat a les calumnies i falses acusacions contra tu. Vas pegar als directius?
No he pegat ningú. Són calúmnies. Els he dit la veritat, això sí: Li he dit a la cara al meu cap que és un lladre, perquè és veritat.
I no li deuria agradar.
Sembla que no li va agradar.
A quin dels sis caps vas tractar de lladre?
Al més immediat. Després hi ha el cap del departament a qui comunico i denuncio els fets i el cobreix. Se n’adona que es compren coses per a ells i els cobreix.
El judici, per quan és?
El dia 3 de desembre, el dia del meu aniversari.
Un bon dia, un dia per rebre regals i bones notícies
Bé… Aquí tots sabem com és la justícia i de quin costat estan les lleis.
Com està la teva demanda de readmissió?
Ho estic portant amb l’advocat i he consultat també a altres advocats. El més difícil és demostrar la mala fe de l’empresa, que ha esperat un any que vencés la garantia sindical perquè jo no pugui demanar l’acomiadament nul. Només puc demanar l’acomiadament improcedent davant la qual cosa el que decideix és l’empresa. Jo no puc demanar en teoria l’acomiadament nul, llevat que es demostri clarament que és una persecució sindical. Lluitem per això. Li estic aportant totes les proves a la meva advocada per al judici contra l’empresa. I allà veurem si desmuntem les mentides que s’han inventat contra mi.
Quines mentides?
Que tiro els ordinadors a terra, i ja veurem si el que diu això troba falsos testimonis. Doncs els directius que m’acusen no eren al lloc dels fets. I han fets informes en què em tracten de mala manera, com si fos el fill del diable. No sé si s’atreviran a treure’ls durant el judici.
S’ha creat una pàgina web per a la teva readmissió i veiem molta solidaritat
Sí, hem creat la pàgina web de suport. Molts col·lectius, sindicats i seccions sindicals d’altres empreses ens donen suport.Reconforta saber que hi ha solidaritat entre treballadors.
En altres ciutats han anat privatitzant el transport. Es pensa privatitzar el transport a Barcelona, com ja ho estan fent en l’ambit de la salut i de l’educació?
Ho intenten. I clarament diferencien el que són els «busos dels barris», que jo entenc com a serveis a la ciutadania, i d’altra banda, diferenciat, el que són els negocis més sucosos i rendibles: els busos turístics. També hi ha el bus nocturn que era de TMB i ja va ser privatitzat. Tots aquests negocis que són rendibles s’han privatitzat i els volen deslligar de les empreses públiques. Els polítics diuen que TMB és una empresa deficitària, que perd molts milions, però no parlen de la quantitat de directius que tenim. I tampoc és deficitari un suport a la ciutadania, als barris. Deficitari és la quantitat ingent de directius que tenim els treballadors i això si no ho diuen els polítics.
Per facilitar la privatització, els governants netegen les empreses públiques de sindicats i sindicalistes conflictius, tant com poden. Com ho veus?
Més clar, el cas d’Eurovegas. Demanen com a condició que els sindicats no facin res als casinos. «Els dos dies de descans» dels conductors ha estat un exemple, no només a Catalunya, sinó en l’àmbit de l’estat espanyol, ibèric i més enllà. Ha estat un exemple de mobilització de la classe obrera. Hem rebut suport i solidaritat de moltes parts del món. A tots els que ens hem vist involucrats en la vaga, ens voldran treure del mig per tenir una plantilla més dòcil, manipulable i que sigui més fàcil una possible privatització de l’empresa.
Quins mètodes vau utilitzar per aconseguir els dos dies de descans?
Al principi UGT i CCOO es burlaven: «Això no s’aconseguirà». Érem pocs els que estàvem per aquesta lluita i això va anar creixent i creixent. Teníem clar l’objectiu a complir i no ens apartàvem d’aquest objectiu. I hi ha vegades, com es constata, que es perden els objectius. Cal marcar els objectius a complir i perseverar. Tot i que teníem tots els mitjans en contra, intoxicant: «que era una vaga salvatge», «que anava contra la ciutadania», —poca gent es fixava que era per a la salut del transport, per a la salut dels conductors i també per la seguretat de les persones que viatgen en el bus—, vam guanyar. Vam perseverar en la lluita fins a aconseguir els dos dies de descans.
Com veus el moviment sindical actual?
Aquí a la CGT no només hem lluitat per causes a l’empresa, també hem actuat en conflictes a altres empreses. Ens hem mobilitzat en empreses subcontractades per la Seat. I hem anat a la Seat, per exemple, quan van fer l’ERO pels sis-cents treballadors. Hem estat a les portes de les plantes industrials.M’entristeix reconèixer-ho, però al treballador el tenen enganxat amb la hipoteca, amb la quota del televisor de plasma, i altres crèdits. A la Seat mateix havien acomiadat sis-cents trenta treballadors i venien els treballadors dient «jo vull treballar, he de pagar la quota del pis, la quota del cotxe». Els hi responíem: i els companys acomiadats, al carrer, com ho pagaran? Ja s’ha perdut la llibertat de les persones. Ja no som lliures. Depenem de crèdits. Això és el que diu el president del meu país, Pepe Múgica, un ex tupamaro, que és el president més pobre del món, segons reportatges de la premsa. Ell com a única propietat té un vell Volkswagen escarabat. I just el van enganxar en una entrevista sortir de la ferreteria del seu barri amb una tapa del vàter per casa seu. Cobra 10.000 euros mensuals. Es queda només amb 1.000 euros i la resta ho dóna a l’associació Raúl Sendic, que dóna suport a la gent del camp. I amb aquests diners viu. I no viu sota una línia de pobresa, sinó que tracta de no endeutar-se, no dependre de deutes als bancs, ni a ningú. Aquesta és la llibertat. No la llibertat per poder comprar i consumir.
Com està ara Uruguai?
Ara està en conflicte amb Argentina pel bloqueig de les fronteres i la sortida al mar. És un país petit, més petit que Catalunya, tres milions tres-cents mil habitants. I un milió i mig fora.
Gràcies i que sempre gaudiu de la independència i siguem tots nosaltres tan independents com el Pepe Múgica.
——————————————————
Els col·lectius de Sabadell que signem aquesta nota, volem fer arribar al company Andreu de Cabo la nostra més sincera solidaritat davant el seu recentacomiadament premeditat i gestat amb traïdoria per part de la direcciód’empresa de TMB.
Company, volem sumar-nos a dir-te que no estàs sol, que formes part de totes
nosaltres perquè n’ets un més, i que amb la mateixa empenta amb què has
lluitat per la millora de les condicions laborals de les teves companyes,
nosaltres pretenem visualitzar el dia 8 d’agost davant els Serveis Territorials
que ja n’estem fartes que les treballadores honrades paguin per les estafes i els
abusos de la patronal.
Però la nostra resposta no és sols d’un dia, i és per això que et fem extensiu el
nostre suport i reivindiquem la teva lluita com a nostra: si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Visca la lluita de la classe obrera!
Avancem en la solidaritat de classe! Coordinadora Obrera Sindical-Territorial Vallès Occidental i Oriental, Endavant (OSAN)-Sabadell, PCPC Vallès, CJC/JCPC Vallès, Justa Revolta, CSA La Mekànica, Arran-Sabadell i Casal Independentista i Popular Can Capablanca.
El PCPC i els CJC-JCPC es solidaritzen amb el treballador acomiadat d’autobusos de TMB Andreu del Cabo i exigeixen l’immediata readmissió El Partit Comunista del Poble de Catalunya ha conegut de l’acomiadament del treballador i representant sindical de la CGT Andreu del Cabo el passat 15 de juny.
Aquest acomiadament només es pot entendre en el marc de les repetides denúncies, pels canals oficials de l’empresa pública TMB, de casos de corrupció i apropiació indeguda de fons públics comesos suposadament per caps intermedis de l’empresa.
Aquest fet és d’extrema gravetat i requereix una resposta contundent, i per això donem suport a la convocatòria de mobilitzacions realitzada per la COS el proper 8 d’agost, inclosa la vaga de 8 a 12h per aquell mateix dia.
No només es tracta de l’acomiadament d’un representant sindical combatiu i honest, es tracta de la represàlia per tapar la corrupció generalitzada dins TMB. Aquest acte, de negar-li el pa a un bon treballador defineix el caràcter mafiós de l’empresa pública TMB, corrupció generalitzada des dels quadres intermedis que roben els diners del conjunt d’usuaris fins als alts directius amb sous i contractes blindats milionaris.
Aquesta situació no és nova, tots els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, tots sense excepció, son conscients, toleren i animen aquesta situació, ja que TMB s’ha convertit en un instrument per pagar favors.
Mentre això passa, mentre a TMB les denúncies de mala gestió i corrupció és multipliquen, les tarifes pels usuaris i usuàries no paren de pujar molt per sobre de l’IPC oficial.
El PCPC exigeix:
1. La immediata readmissió del company Andreu del Cabo
2. La investigació dels fets de corrupció i depuració de responsabilitats
3. La dimissió de tota la direcció de l’AMT i de TMB
4. La dimissió del regidor de mobilitat, Eduard Freixedes
5. La dràstica reducció de les tarifes de transport públic fins a les de 1.995, moment en el que es dispara l’augment de preus.
6. La gratuïtat del transport públic pels aturats i aturades
7. El rescat públic de totes les empreses privades que gestionen serveis dins les empreses de l’AMT.
8. El control obrer i popular en la gestió de les empreses públiques municipals, en concret les dependents de l’AMT.
Partit Comunista del Poble de Catalunya Cèl·lula Salvador Guinot Barcelona 31 de juliol de 2.012
¡BASTA DE REPRESIÓN SINDICAL EN TMB! ¡POR LA READMISIÓN DE ANDREU DE CABO! El compañero Andreu de Cabo ha sido despedido de la empresa donde trabaja desde hace diez años Transports de Barcelona TMB (autobuses). Desde el año 2008 Andreu ha visto como TMB le ha ido abriendo, uno tras otro, expedientes que se han cerrado con numerosas sanciones hasta que ha llegado el último expediente que la empresa ha decidido resolverlo directamente con una carta despido. Andreu es militante de la CGT, y delegado sindical hasta hace dos años. Es un compañero comprometido que se ha implicado a fondo en la lucha por la mejora de las condiciones laborales de toda la plantilla de TMB. Andreu es un compañero valiente que siempre ha denunciado los abusos y las corruptelas de la jefatura de nuestra empresa y siempre ha estado en la primera línea en nuestras movilizaciones y es este el verdadero motivo por el que TMB despide a Andreu. Es un caso claro de represión sindical. Desde el comité de empresa de IBM Global Sevices Madrid, pedimos la inmediata reincorporación al trabajo del compañero Andreu de Cabo así como exigimos que cese la represión que están sufriendo los trabajadores de TMB
Maria Luisa Ciordia Garcia. Secretaria del comité de empresa de IBM Global Services – Madrid . mlciordia@es.ibm.com
A l’atenció de Joaquim Forn i Chiariello, President de TMB, El passat 15/6/12 el treballador Andreu León De Cabo Sindín va ser acomiadat de l’empresa d’Autobusos de TMB. Andreu ha sigut sempre un bon treballador, aportant els seus coneixements tècnics a l’empresa. Com a bon professional ha informat a la Direcció d’Autobusos de TMB de petites corrupteles que ha vist en les esferes per sobre d’ell. Algunes d’elles han sigut: -Ferralla de TMB venuda per un preu que acaba a mans privades. -Compra de material informàtic per part de TMB que acaba a mans privades. Aquesta actitud li ha costat un procés d’assetjament contra la seva persona. A pesar d’haver tractat aquest tema amb la Direcció d’Autobusos, l’actitud d’aquesta ha estat mirar a un altre costat, moure de lloc de treball a l’Andreu i, finalment, acomiadar-lo. Aquest fet ha sigut un greu error de la Direcció d’Autobusos de TMB, que ha de ser esmenat. Des de la Coordinadora Obrera Sindical exigim la readmissió immediata d’aquest treballador i li informem que tractarem aquest tema mentre no es resolgui com la nostra primera prioritat en quant a acció sindical i de informació a la ciutadania de Barcelona.
¡BASTA DE REPRESIÓN SINDICAL EN TMB! ¡POR LA READMISIÓN DE ANDREU DE CABO!
El compañero Andreu de Cabo ha sido despedido de la empresa donde trabaja desde hace diez años Transports de Barcelona TMB (autobuses). Desde el año 2008 Andreu ha visto como TMB le ha ido abriendo, uno tras otro, expedientes que se han cerrado con numerosas sanciones hasta que ha llegado el último expediente que la empresa ha decidido resolverlo directamente con una carta despido. Andreu es militante de la CGT, y delegado sindical hasta hace dos años. Es un compañero comprometido que se ha implicado a fondo en la lucha por la mejora de las condiciones laborales de toda la plantilla de TMB. Andreu es un compañero valiente que siempre ha denunciado los abusos y las corruptelas de la jefatura de nuestra empresa y siempre ha estado en la primera línea en nuestras movilizaciones y es este el verdadero motivo por el que TMB despide a Andreu. Es un caso claro de represión sindical. Desde el comité de empresa de IBMpedimos la inmediata reincorporación al trabajo del compañero Andreu de Cabo así como exigimos que cese la represión que están sufriendo los trabajadores de TMB
Senyor Joaquim Forn, Li vull adreçar el meu enuig vers la carta d’acomiadament presentada al treballador de TMB, Andreu de Cabo.
El 2007, la ciutadania de Barcelona i rodalies ens vam assabentar de les vagues i lluites de la plantilla de TMB per exigir una mesura tan bàsica i justa com són els 2 dies de descans. També ens vam assabentar de com la direcció de TMB es va negar repetidament a satisfer una demanda que tothom entenia com a correcta i necessària, i no només es negava a això, també mentia descaradament a la ciutadania sobre les demandes de la plantilla de TMB, amenaçava els conductors de busos, i utilitzava sovint la policia com a mediadora en els conflictes entre direcció i plantilla (quelcom absolutament menyspreable).
També em vaig assabentar que TMB ha estat, durant tot el llarg regnat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, un niu de corruptel·les i de promoció política i econòmica per a membres del partit o socis de l’Ajuntament.
Avui, després de veure l’e-mail en què s’explicava el cas del senyor Andreu de Cabo, veig que el canvi de govern ocorregut a l’Ajuntament de Barcelona no ha fet canviar les velles tàctiques mafioses emprades contra els i les treballadores de TMB.
No és casual que la persona represaliada sigui membre de CGT, el sindicat que s’ha destacat més a l’empresa per intentar aconseguir sempre les millors condicions de treball per a tota la plantilla, quelcom que també haurien de voler els directius de TMB, i més encara si tenim en compte que estem parlant d’un servei públic, un servei per als veïns i veïnes de la ciutat.
Senyor Forn, imagino que li deu resultar indiferent el que pugui pensar un ciutadà que rebutja el principi que posa els beneficis per davant de les persones, però ara vostè ostenta un càrrec de pes a la ciutat, i li faig saber que cada cop som més els ciutadans que coneixem l’interior podrit de TMB, la vaga dels 2 dies fou una data clau, i la vaga boicotejada durant el World Mobile Congress encara ho ha estat més.
En els temps que corren, no us interessa seguir alimentant conflictes com aquest al si de la vostra empresa, ja que no fareu altra cosa que alimentar indignació i odi cap als qui hauríeu de tenir una conducta exemplar per a tota la societat.
Encara hi sou a temps, però només fa falta veure les notícies cada dia del que passa a Catalunya, a l’estat espanyol, i arreu del món, se’ns està acabant la paciència.
Profundament decebut, Guifré Bombilà (llicenciat a l’atur) jarnauga@gmail.com
El Comitè d’empresa de Televisió de Catalunya manifesta el seu rebuig a l’acomiadament del treballador de Transports de Barcelona (TMB), Andreu de Cabo, delegat sindical de la CGT, així com la nostra solidaritat amb el company que ha estat objecte d’una clara represàlia per la seva tasca sindical de defensa dels treballadors. Reclamem la immediata readmissió en el seu lloc de treball del company Andreu de Cabo. Cordialment,
Davant l’anunci d’acomiadament d’Andreu de Cabo, ex delegat del comitè d’empresa, per part de TMB, l’Assemblea d’EUiA de Transports i Telecomunicacions volem expressar el següent: 1er. Aquest cas és de manual de repressió: Andreu de Cabo era delegat sindical en el comitè d’empresa de TMB i a les darreres eleccions sindicals no es va presentar. L’empresa va esperar que passés més d’un any (període de protecció legal als ex delegats) pel seu acomiadament perquè no tingui possibilitats legals de readmissió. 2on. Expressem la nostra solidaritat amb l’Andreu i la nostra indignació amb aquest tipus de pràctiques repressives i venjatives que haurien d’estar desterrades del ús quotidià, però que malauradament les seguim trobant una vegada i una altra. L’Andreu es va destacar a la lluita per la jornada dels 2 dies de descans i moltes altres justes demandes dels treballadors i treballadores de TMB i ara ho paga. Abans i ara li fem costat. 3er. Exigim per pura higiene democràtica la readmissió del company Andreu de Cabo i la fi d’aquestes pràctiques a TMB i a qualsevol empresa.
Recientemente hemos sido conocedores del despido del compañero Andreu de Cabo, trabajador de la empresa que usted preside; también nos consta el alto compromiso sindical del compañero y la implicación en las movilizaciones por la mejora y defensa de las condiciones de trabajo de la plantilla de TMB y que entendemos que son el verdadero motivo del despido del compañero.
Desde la Sección Sindical de CC.OO de Industrias Titán instamos a rectificar dicha decisión y a reincorporar al compañero Andreu de Cabo a su puesto de trabajo.
Sección Sindical de CC.OO de Industrias Titán. titanerostitan@gmail.com
A la Atención de Xavier Trias, Alcalde de Barcelona. El compañero Andreu de Cabo ha sido despedido de la empresa donde trabaja desde hace diez años Transports de Barcelona TMB (autobuses).
Desde el año 2008 Andreu ha visto como TMB le ha ido abriendo, uno tras otro, expedientes que se han cerrado con numerosas sanciones hasta que ha llegado el ultimo expediente que la empresa ha decidido resolverlo directamente con una carta despido.
Andreu es militante de la CGT, y delegado sindical hasta hace dos años. Es un compañero comprometido que se ha implicado a fondo en la lucha por la mejora de las condiciones laborales de toda la plantilla de TMB. Andreu es un compañero valiente que siempre ha denunciado los abusos y las corruptelas de la jefatura de nuestra empresa y siempre ha estado en la primera línea en nuestras movilizaciones y es este el verdadero motivo por el que TMB despide a Andreu.
Desde la sección sindical de CGT en Roca Sanitarios, no solo rechazamos sino que llevaremos a cabo las medidas o acciones necesarias con nuestros compañeros de TMB.
Desde esta sección sindical exigimos la inmediata readmisión del compañero a su puesto de trabajo y se cese en la represión sindical contra el compañero.
Resolució enviada por la sec. sindical de CGT-Roca
grego1917@msn.com
No a la repressió sindical. No a l’acomiadament d’Andreu de Cabo La Junta de Personal d’Administració i Serveis funcionari de la UAB reclama la readmissió immediata d’Andreu de Cabo, delegat sindical de CGT a Transports de Barcelona, i que l’empresa aturi la seva política de persecució sindical, de la que aquest acomiadament n’és un clar exemple. Atentament,
Lluís Perarnau
President JPF Universitat Autònoma de Barcelona
¡POR LA READMISIÓN DE ANDREU DE CABO! Yo, Alba Luna Suárez, DNI 47779790G, delegada de personal en el Centro Inmunológico de Catalunya (CIC) por CCOO pido la inmediata reincorporación al trabajo del compañero Andreu de Cabo así como exijo que cese la represión que están sufriendo los trabajadores de TMB.
ATT: Joaquim Forn, presidente de TMB Yo, Juan José López García, con DNI 71.880.304-Z0 como portavoz del colectivo Corriente Marxista EL MILITANTE pedimos la inmediata reincorporación al trabajo del compañero Andreu de Cabo así como exigimos que cese la represión que están sufriendo los trabajadores de TMB.
ATT: Joaquim Forn, presidente de TMB Yo, Daniel Martínez García, con DNI 46415680-R en calidad de secretario general del Sindicat d’Estudiants de Catalunya, pedimos la inmediata reincorporación al trabajo del compañero Andreu de Cabo así como exigimos que cese la represión que están sufriendo los trabajadores de TMB.
Des de la Secció Sindical de CGT de MAHLE S.A. Y COMPONENTES DE MOTOR, farem costat al nostre company Andreu en allò que faci falta i demanem la readmissió inmediata per ser un acomiadament injust i repressiu envers el company.
Ens posem a la seva disposició per fer les accions que calquin per fer-li costat.
Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Secció Sindical de la CGT en MAHLE S.A. i MAHLE Componentes seccion.cgt@es.mahle.com
“READMISION INMEDIATA DEL COMPAÑERO DE TMB: ANDREU DE CABO.
¡¡BASTA DE REPRESIÓN CONTRA LA CGT !!
Un ataque-agresión a un afiliado de la CGT, es un ataque a toda la organización y a todos sus adherentes
SI NOS TOCAN A UNO , NOS TOCAN A TODOS
Secc. Sind. CGT-Iberia-Barajas
Desde el hospital de sant pau damos apoyo al compañero Andreu vasta ya de abusos y represiones
Bon dia, despedir a Andrés Cabo, defensor dels drets dels treballadors, precisament per exercir aquesta tasca, em sembla un acte anti-democràtic. Vostè té l’edat suficient per recordar accions que accions com aquesta ens retornen al passat franquista. Vostè serà el responsable final si aquesta actuació es consuma i aquest treballador resulta finalment despedit per exercir un dret democràtic contemplat a les nostres cartes magnes.
Buenos días, quería pedirle que reconsiderase la expulsión de uno de los trabajadores de la empresa de Autobuses Urbanos de Barcelona que usted preside, Andreu de Cabo. Como representante elegido por los ciudadanos, estoy seguro, y a pesar de la distinta militancia, que sabrá reconocer, a un ciudadano responsable, que todavía confía en que los instrumentos democráticos sirven para construir una sociedad más equitativa. Ese, y no otro, han sido los compromisos de Andreu, desde su puesto de trabajo, y si ha resultado molesto, es porque creía en ello, por lo que se ha jugado su puesto de trabajo , en defensa de todo un colectivo, actitudes lamentablemente escasa en nuestra sociedad actual. Resulta muy descorazonador como hoy en día se penaliza a los buenos y los auténticos maleantes dejan las institucioens que presidieron yéndose de rositas. No se equivoque, señor Forn, y no reincida en los errores habituales de la élite política española. Muchas gracias, por haberme atendido. Luis Delgado.
Señor Xavier Trías:
Quería pedirle que se implicara en la decisión de expulsar de la compañía de Autobuses Urbanos de Barcelona (TMB) a uno de sus trabajadores más comprometidos y honrados: Andreu de Cabo. Estoy seguro que usted como representante democráticamente elegido, sabe reconocer a un ciudadano que aún se cree lo que significa participar en la construcción colectiva de nuestra sociedad, en la justicia y en le reparto justo y más equitativo de beneficios, desde su puesto de trabajo. No podemos permitirnos penmalizar a los mejores de nuestra sociedad, mientras asisitimos diarimente como muchos de los responsables del desaguisado actual se van de rositas con todos los beneficios acumulados en la buchaca. Equidad y justicia, señor Trías, por favor, confiamos en usted. Gracias.
És vostè un mal alcalde. Dolent de cara als ciutadans que segurament no el tornaran a votar. Haver acomiadat al treballador de TMB, Sr. Andreu de Cabo, demostra quin tipo de persona està al cap de l’Ajuntament de la nostra ciutat.
Demano la readmissió de l’Andreu de Cabo.
Andreu és un company valent que sempre ha denunciat els abusos i les practiques poc ètiques de la direcció de la empresa(Exemple: com empresa pùblica, hauria de publicitar les renumeracions totals del seus directius) i sempre ha estat en la primera línia en les mobilitzacions i és aquest, el veritable motiu per aquell qui TMB acomiada l’Andreu
sindicato@cgtemte.info;
Contra la represión sindical, readmisión ya del compañero ANDREU DE CABO Andreu de Cabo es militante de la CGT, y delegado sindical hasta hace dos años. Es un compañero comprometido que se ha implicado a fondo en la lucha por la mejora de las condiciones laborales de toda la plantilla de TMB. Andreu es un compañero valiente que siempre ha denunciado los abusos y siempre ha estado en la primera línea, verdadero motivo por el que TMB despide a Andreu.
Sr Trias: La represió mai es la solució. Els traballadors y traballadores de TMB tenen dret a defensar allo que es seu. Readmisió,Andreu de cabo. La gent del poble no perdonarem aquets abusos contra els/les que lluitan pels seus drets.
A l’atenció del president de TMB i Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn Ens adrecem a vostè per fer-li veure la necessitat de procedir a la readmissió del nostre company Andreu de Cabo a l’empresa que presideix, Transports Municipals de Barcelona. Estem convençuts i convençudes que el que ha motivat el seu acomiadament ha estat el seu compromís en la defensa del drets laborals dels seus companys i no cap altre. A tots els col·legues de feina els consta que, com a professional, és un tècnic competent, responsable i eficient. Nosaltres, membres de la Fundació Andreu Nin, que hem compartit tasques durant uns quants anys amb Andreu de Cabo en favor de la recuperació i divulgació de la memòria històrica, sabem molt sobre el seu sentit solidari i la seva indiscutible capacitat de treball en equip. Sabem també que, com a conseqüència de la seva activitat sindical, ha estat víctima d’intents d’aïllament i d’expedients del tot injustificats. Es per això que volem posar de manifest la nostra més incondicional solidaritat amb ell, com a persona i com a sindicalista. Ens sembla evident que el seu acomiadament no és un càstig només contra la seva persona, sinó contra la col·lectivitat. Entenem que el sindicalisme, que s’ha demostrat tant necessari durant segles, i que ha sobreviscut gràcies a enormes sacrificis d’innombrables treballadors, és avui, en aquests temps d’irracionalitat i desordre mercantil, una eina imprescindible per fer possible la convivència i la justícia social.
Maria Teresa Carbonell
Presidenta de la Fundació Andreu Nin
SOLIDARITAT AMB TREBALALDOR ACOMIADAT DE TMB AUTOBUSUS DE BARCELONA ANDREU DE CABO
Readmisión inmediata del compañero Andreu de Cabo en TMB Desde ACTUB pedimos el reingreso inmediato de Andreu en TMB. De Cabo ha luchado activamente, sin ser conductor y disfrutando de los fines de semana, por los dos días de descanso semanal. Ha sido despedido a traición acusado falsamente de agresión a un “compañero” y de agredir verbalmente a sus jefes. La empresa ha echado a este compañero que ha denunciado presuntas malversaciones de dinero público por parte de sus superiores.
Estimado Xavier Trias: Durante años la ciudad a la Vd. representa se ha caracterizado por su profundo componente aperturista, cosmopolita y humanista. Son apreciables las continuas referencias que en el mundo del arte se hacen en la línea de los adjetivos arriba mencionados. Ocurre que, en ocasiones, esta imagen se ve empañada por determinados comportamientos. Me refiero a el caso del Sr. Andreu de Cabo quien recientemente, y tras una campaña de desprestigio y acoso, ha sido despedido de la empresa TMB en la que prestaba sus servicios. Todo esto consecuencia de la coherencia con sus ideales y de acuerdo a un compromiso que, por escaso, se convierte en encomiable. En un mundo laboral en el que el miedo, el peloteo y la falta de ética se asumen como una condición más del comportamiento dentro de la empresa -normalmente por encima de la profesionalidad y la responsabilidad- exponer, defender y mantener una postura y una línea sindical se pueden interpretar de manera errónea, donde el revanchismo, la manía y la persecución de quienes ejercen el poder generan más injusticias de las que se dicen defender. Por todo ello solicito de Vd. que interfiera para la readmisión de un trabajador al que no se le castiga por su falta de profesionalidad o de ética; sino por su compromiso y honradez sindical. Sr. Xavier, mantener en la plantilla a un trabajador con las características de Andreu, tan alejadas de las tibias y tristes que se aprecian en la sociedad actual, aunque sólo fuera por originalidad, debería empujarle a interceder en este conflicto. Esperando que estas líneas le ayuden a tomar una decisión acertada y, a su vez, ayuden al Sr. Andreu y a quienes representa. Dándole gracias anticipadas, aprovecha para saludarle de manera afectuosa
La CUP de Barcelona amb la vaga dels treballadors/es d’autobusos de TMB del 8 d’agost
El proper dimecres 8 d’agost la Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha convocat una aturada als Autobusos de TMB de 8 a 12 del matí per exigir la readmissió del treballador Andreu de Cabo.
Andreu ha sigut acomiadat per la Direcció de TMB com a venjança per haver sigut delegat de CGT, mostrat el seu suport a la vaga dels conductors/es pels 2 dies i per haver denunciat diferents corrupteles en la prefectura de Telecomunicacions, àrea on ell treballava fins fa poc més d’un mes.
Per aquest motiu, la COS mostra el seu suport al company acomiadat organitzant aquesta aturada, que comptarà amb el recolzament d’ACTUB, CGT i PSA, i una concentració pel mateix dia a les 10h al Servei Territorial del Departament d’Empresa i Ocupació al c/Albareda 2-4. Metro: Paral·lel. Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Barcelona donem ple suport a aquesta vaga, portarem aquest cas als propers Plens del Districte i Audiències Públiques, junt a la defensa d’un transport públic, gratuït i de qüalitat, tal i com ja vam fer amb la denuncia pública a l’eliminació i retallada de línies.
Animem a tothom a participar de la concentració del 8 d’agost
Readmisión inmediata y sin condiciones del conductor de TMB,Andreu de Cabo, despedido injustamente tras una persecución sindical llevada a cabo desde 2008 por ejercer su labor de delegado sindical denunciando toda clase de abusos y corruptelas de la jefatura de la empresa y estar en primera línea en las distintas movilizaciones.
Andreu de Cabo guanya el judici i serà readmès a autobusos de TMB.
Gràcies a tots i totes les que heu estat al seu costat.
Una abraçada enorme.
Es suspèn de nou el judici del company Andreu de Cabo, serà el proper 14 de febrer
Aquest matí durant tres hores l’advocada d’Andreu de Cabo i l’advocat de la Direcció d’autobusos de TMB han estat negociant la readmissió del company. Desgraciadament, la Direcció ha decidit enrocar-se i negar-se a arribar a un acord, fent que el propi jutge, per l’hora que era ja, suspengués el judici.
La nova data és el dijous de la setmana que ve, 14 de febrer, a les 9:30 al mateix jutjat social nº20 de Ronda Sant Pere 41. Tota la informació al cartell, si us plau, fes-lo córrer tot el possible.
Amb aquests 7 dies d’antelació no és legalment possible convocar una nova aturada contra l’acomiadament del company Andreu de Cabo. Per aquest motiu, fem una crida especial a tots i totes les companyes que treballen de tarda, a totes les persones d’organitzacions polítiques, sindicals, veïnals, etc. a que vinguin a mostrar aquell dia el suport al company i el rebuig al seu acomiadament.
Es suspèn el judici per la readmissió del company Andreu de Cabo
“Avui abans d’entrar al judici, l’empresa TMB sol·licita la suspensió delmateix ja que vol presentar un informe que no ho ha pogut presentardintre del termini i en la forma escaient. S’acorda la suspensió del judici.
El secretari judicial igualment ha cridat a les parts per intentar ques’arribés a un acord. L’empresa reconeix l’acomiadament improcedent isi per llei estaria obligada a pagar 33 dies per any treballat; l’empresa, a través de l’advocat del gabinet Garrigues, ha ofert 45 dies per any treballat.
Jo els he respost que no estic de judici pels diners, que estic lluitant pel meu lloc de treball. Per intentar apropar posicions, he plantejat la possibilitat que l’empresa, si no desitja que torni a treballar a autobusos, m’ofereixi un lloc de treball al metro o al telefèric. Tot això, per descomptat, amb la condició que jo continuï sent treballador d’autobusos cedit a una de les altres empreses.
L’advocat del gabinet Garrigues ha quedat en traslladar aquesta proposta a l’empresa i ja contestaran.
Si no s’arriba a un acord, la nova data per a la realització del judici pel meu acomiadament serà el dia 7 de Febrer del 2013 a les 09:30 h en el mateix jutjat social Nº20.
Una vegada més vull donar les gràcies a tots els i les treballadores i amics i amigues que han assistit a la concentració per donar-me el seu suport. El que ja he dit, moltes gràcies de cor.
Andreu de Cabo“
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ofereix la seva llista a Andreu de Cabo per denunciar l’acomiadament d’un treballador per revelar corrupció a TMB
La CUP, candidatura que es presenta a les eleccions autonòmiques, ha ofert un lloc a la seva llista a Andreu de Cabo per mostrar el seu suport a aquest treballador que ha sigut acomiadat per denunciar públicament un cas d’assetjament sexual i la malversació de fons públics per interessos personals de membres de la Direcció.
Aquesta candidatura que, a nivell de Barcelona, ha portat als Plens de Districte la seva crítica a la retallada del servei d’autobusos i a l’augment de les tarifes, també ha mostrat el seu suport als treballadors i treballadors d’autobusos de TMB en la lluita contra la retallada salarial.
Des de fa un parell de mesos, els treballadors i treballadores d’autobusos i metro de Transports Metropolitans de Barcelona estan mobilitzant-se; duent a terme manifestacions i vagues, en defensa del seu futur laboral.
Durant aquest any, l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Xavier Trias de CiU, ha dut a terme emparant-se en Reials Decrets del PP varies retallades laborals i salarials als empleats de les empreses públiques municipals, entre elles TMB.
Un cop els treballadors i treballadores de TMB han decidit plantar cara a l’Ajuntament i a la seva Direcció, des de els grans mitjans de comunicació s’ha iniciat tota una campanya de criminalització al dret a vaga “en nom del servei al ciutadà”.
Resulta hipòcrita que el mateix Ajuntament que retalla el servei d’autobusos i metro de TMB i que ha apujat dos cops en un any el preu del bitllet només es preocupi del “servei al ciutadà” just el dia que es fa vaga.
Davant les noves aturades decidides en Assemblea General d’autobusos de TMB i convocades pels sindicats ACTUB, CGT, COS i PSA durant la campanya electoral, la CUP de Barcelona dóna tot el suport als treballadors i treballadores que lluiten pel seu futur laboral i pel futur del transport públic.
-Dilluns 12 de novembre a les 10h a la cotxera d’Horta es realitzarà una roda de premsa amb el cap de llista de la CUP, David Fernández, amb Andreu de Cabo, treballador d’autobusos de TMB acomiadat per denunciar públicament l’us fraudulent de diners públics per interessos personal d’alguns directius i un membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
Dilluns 3 de desembre de 2012 a les 11h al jutjat social nº20 es realitzarà el judici contra l’acomiadament del company Andreu de Cabo, si no és que la Direcció rectifica abans i el readmet a l’empresa.
Dilluns 3 de desembre a les 11h al jutjat social nº20 es realitzarà el judici contra l’acomiadament del company Andreu de Cabo, si no és que la Direcció rectifica abans i el readmet a l’empresa.
Som companys i companyes de feina, de militància política o sindical, amics i amigues de l’Andreu de Cabo que veiem com des de la Direcció de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) s’ha acomiadat a un treballador per haver denunciat públicament les irregularitats laborals que es cometen a l’empresa, el robatori per part ... Continua llegint →
Carta del company Andreu de Cabo:
Es suspèn de nou el judici del company Andreu de Cabo, serà el proper 14 de febrer
Andreu de Cabo Readmissió! 